« jugo a cardar-me cops de puny a la panxa, però el monstra no es desperta. | Inicio | la llibreta taronja »
al final m'ho creuré
això de que la tardó
fa plorar perquè si.
de fet ara feia un riu
i ja plorava.
si escoltes recitar un piano
i mires com van caient les fulles
(dels arbres)
també et poses a plorar.
ja no t'estima ningú
i ets la dona més gorda i i i i i
incompresa
del món.
ara que no em dius ni hola
t'escric un poema
perquè ja ho som així els humans.
havia de dir-te que no t'estimava
per començar-te a estimar.
les castanyes
cauen dels castanyers
surten bolets
i ningú se n'adona que caminen
jo m'espero amb el pitet posat
que em portin
una copa de maduixes.
i si pagués me la portarien.
12, oct | sin comentarios sigrisini compártelo

Escribe un comentario