pas de perdal, pas de llebra TU
el pròxim cop
que eixequis les celles
jo ja seré al teu costat.
et faré un pastís
de pastanaga
i ens el menjarem
abans que els ocells
vegin l'atlàntic.
tanca els ulls
i esperem,
no moguis ni un milimetre
les celles.
primer he de
cagar-me a cada vorera
per on passi
i tocar el tambó
mentres camino.
He de fer verticals pont
(et prometo que n'apandré)
davant de casa teu
i
la croqueta amb la cara pintada.
llavors,
quan ja no trobis
caca a les aceres
i no et facin mal les orelles
de sentir sonar el tambó
ni em tiris ous per la finestra
mentres aprenc
fer la croqueta amb la cara pintada
tu aixecaràs les celles
i llavors,ens podrem menjar el pastís de pastanaga.
11, abr | 1 comentario sigrisini compártelo

1 comentario
Segueixo llegint-te. Et queda pastís de pastanaga?
Escribe un comentario