Publicidad:
Terra
La Coctelera
image

pas de perdal, pas de llebra TU

 

el pròxim cop 

que eixequis les celles

jo ja seré al teu costat.

 

et faré un pastís

de pastanaga

i ens el menjarem

abans que els ocells

vegin l'atlàntic.

 

tanca els ulls

i esperem,

no moguis ni un milimetre

les celles.

primer he de

cagar-me a cada vorera

per on passi

i tocar el tambó 

mentres camino.

 

He de fer verticals pont

(et prometo que n'apandré)

davant de casa teu

la croqueta amb la cara pintada.

 

llavors,

quan ja no trobis

caca a les aceres

i no et facin mal les orelles

de sentir sonar el tambó

ni em tiris ous per la finestra

mentres aprenc

fer la croqueta amb la cara pintada

 

tu aixecaràs les celles

i llavors,ens podrem menjar el pastís de pastanaga.

 

11, abr | 1 comentario Posteado por: sigrisini compártelo

1 comentario

Txell 13 abr 2010 | 05:41 PM

Segueixo llegint-te. Et queda pastís de pastanaga?

Escribe un comentario