Tirant a kiwis pudrits
no puc escriure un poema dels teus ulls
perquè em miren i baixen la mirada.
potser la baixo jo.
em vaig preperar mil frases per dir-te
i no vas venir.
que bona que hagués set la copa de vi
al teu costat.
i que amarga parlant de la metafísica de kant
i de poemes de bukowskyi.
que les paraules flotaven i jo estava mig aquí
i mig amb tu.
però igualment flotaven, ell flota.
volia escriure alguna cosa
per no deixar això mort
i per tenir més ulls a kiwi que a platan
però mira, la cosa és que
ella s'enrollarà amb el noi de la metafísia i dels poemes de bukowski.
és una llàstima perquè fariem una parella estupenda
i un trio perfecta.
21, mar | 5 comentarios sigrisini compártelo
5 comentarios
això és el resoltat del què passa quan tecleges sense parar i només escrius les lletres que et passen pel cap i del cap van directe els dits sense passar per sensura. el pròxim cop m'hi esforsaré més. és que tinc el rebost buit i no vull escriure segons què i això no és un bloc de poesia, ho he dit sempre, és un diari personal ple de merda quotidiana, la meva merda en particular. elles en general xdd va, intentaré ser menys vaga la pròxima vegada...
ara ho he llegit per segon cop i cada cop estic més apunt de borrar-ho però un bon dia em vaig prometre que mai borraria res del què escric per allò de que si algun dia apareix el sr. alzeimer i em vol dir hola jo tingui aquesta arma de foc que el vagi ferint una mica. per això també aprofitaré per nombrar la millor nit del mon a la costa, per si de cas aquell senyor ve demà i se m'esborra mija vida. tot i que hi han coses que em sembla que no marxaran del meu cap encara que m'hi tirés àcid i em cremés els cabells. res més, ara si. no llegisiu pas res.
res de res
res de res
res de res
Escribe un comentario