atame los zapatos que me he dejado las manos en casa

Les fulles ploren sobre els bassals

Jo trepitjo els bassals on hi han fulles que ploren

Plou i jo també ploro amb les fulles que trepitjo dels bassals i t’estimo.

Jo et compro una barca perquè no passis per sobre de les fulles que ploren els bassals.  Tu em regales un paraigues i em deixes sola davant aquest estany de bassal que no puc passar i ploro i t’enfades a la vegada perquè no el puc trabassar i no puc arribar a la banda del terra de fulles seques que s’ha fet tardo i ja és tot... tot taronja.

I dos no es barallen si un no vol. És mentida. Sempre ha set mentida i sempre s’ha dit. És com quan em parles de principis i tu no tens principis, només els tens davant de mi. No, davant de darrera el sostre de la meva pell i més enllà dels ossos i de la metafísica.