El nen d'or
Té un cap més gros que un sofà,
el tronc flaqueja,
i genolls no té.
Té un forat al mig del fron
i un altre al peu dret, també.
Quan va neixer no sabien si viuria,
amb cap de ferro
i peus de coure
no sabien si aniria.
Aviat va començar a bramar
i amb els seus plors l'hospital va intoxicar.
Eren oxidats i produient descargues,
lluminosos i llafiscosos.
el nen no produia aigua,
la seva boca era un laboratori
o una central nuclear.
Els metges van començar a mutar
el doctor, tres braços va criar
i a la infermera quatre orelles li van sortir.
La premsa va arribar,
pero el nen
les cameres va destrosar amb l'energia que no parava de sopurar.
aviat però els pares ho van descobrir
tenien el xollu del mil.
Per l'orella li entrava un pont felí
i conectaven amb un pont metàl·lic
el front del nen
amb el peu dret.
És així com es van adonar
que ficant el cul en remull
el seu nen era un nen pila.
No menjava ni dormia
només generava i no consumia.
25, abr | 5 comentarios sigrisini compártelo
5 comentarios
jo tinc un forat al mig del pit.
quan dius aquestes coses em deprimeixes. És com quan en pol em demana si vull cafè. o com quan em parles de residències a barcelona. o com quan un xai em canta a l'orella será mejor, será mejor, será mejor que no me quieras más. em deprimeix tan com si la judit tregues un 2 en un examen d'història.
però no em fcis cas, només 'arriben les 18 primaveres sense que hagi germinat cap flor el meu jardí.
tot és fàcil si ho explico jo, a la meva manera tot està a favor meu. I si vull parlar amb indi hi parlo perquè sóc un puto monstre esclafat entre la sorra dausbix i ho escric així perquè no en sé més i sóc analfaveta i faig faltes d'ortografia i no fico els punts ni les comes allà onles he de ficar, si, sóc un cagarro.
cara pálida borrada por sospechoso tomate rojo hacerse pis y caca cuando tu abrrazar chica baja morena.
em fa mal que guanyis perquè veig com se'm posa la pell de gallina, sopuro una mena dalegria i es desvorden els somriures i llavors me'n adono que t'estimo de veritat. i que m'aixacaria a aplaudir a peu dret i correria darrera teu i et fariaun petó, què cullons, és nyonyu, i què? ostia puta sembla q només hagi d'escriure a conciencia. doncs no, ara em vull desfogar. ara em puc dsfogar. què vols que et digui, em vaig enamorar de tu per això, per com escribies. i tu de mi pel mateix, encara que no ben bé igual perquè lu teu no va durar ni de nadal a sant esteva però suficient per poder-me quedar calva. em comença a caure la pell de serp i aviat experimentaré un nou canvi. t'adoro. no hi han més paraules.
Añoro todo lo que no tuve lo que tuve retuve y eso no me lo quita nadie
Añoro sólamente lo que no vi ni en pintura,lo que no quise que ocurriera,lo que olvidé por desidia,lo que no escuché por ciego
hecho de menos,me hace falta lo que no viví ni en sueños
y añoro a esa muchacha que jamás he conocido
que espera ansiosamente el amor mío.
engordaré deprisa en el corral de las mentiras, comeré lo que me echan como cualquier cerdo bueno.
Añoro tu luz transparente*
Però el meu si que està ple de flors.
i les hi has plantat tu.
Escribe un comentario