atame los zapatos que me he dejado las manos en casa

Hi havia una vegada un dia normal. Amb un clima normal i unes perspectives de futur normals. Aquest dia tan normal va neixer un nen normal. A una hora normal i a un hospital normal. La seva mare normal i el seu pare normal li van posar de nom Arnau, que era un nom ben normal. L’arnau tenia una vida ben normal, anava a un col·legi normal, tenia una germana normal, fins i tot tenia un somni normal que era ser astronauta. Els seus amics normals i ell jugaven a coses normals i tenien converses normals. Però un dia l’Arnau va voler fer realitat el su somni, el de ser astronauta i va construir una nau a dins i va ficar una R i la nau i la R van volar i es van perdre per sempre més. aquell dia el nen normal es va quedar només amb una a, i era la a normal. Des d’aquell dia l’Arnau ja no era l’Arnau el nen normal, era la nau perduda amb la R i anormal. Passat aquest dia a li van passar coses poc normals perquè la a negava que era de la família normal.

Com que ningu sap com era la seva vida abans ni com va ser el després d’aquell dia, l’humanitat no pot diferencia les coses normals de les anormals. Però a l’espai hi ha una nau amb una R a dins i a la terra diccionaris amb definicions incorrectes de les coses anormals.