que canalitzen aigua (jo)

goteres (nosaltres)

ESTIME'M

...........a la lluna

.

...un troç de pela de kiwi

gasolina al mar

una turratxa sense plantes.

infèrtil

............a l'amazona

o a l'esquirol, és igual.

un troç de gra de sorra en una torratxa plena grans de sorra.

sense tu em faig PETITA

de la teva llengua

i jo reposo

sob.re el teu

nuvol de tirabuixons 

i sopa de lletres

formant castells

sobre el meu

crani.

i les agulles 

tranquen el nuvol

................................i

..........................................caic

al mig del menjador,

de fet és l'únic que hi ha

al menjador.

els nervis es mengen el dia

i un cop de porta 

em desperta de nou.

encara no hi han

cortines

i mig pati

de l'eixample

pot veure la meva silueta

de crosant de mitja tarda

i galetes principes

perquè si

a través de la finestra.

sona franz ferdinand

i segurament els veïns  

també se n'adonen.

l'escensor em dona 

el vist i plau 

i l'aire del carrer

no és gaire

saludable.

Sóc nova al barri

però pel que sembla

no se n'adona cap veí.

perquè es solidifiquin les paraules

i mentres t'ho digui a cau d'orella

te les penjaré d'arrecades.

es difon l'imatge

et converteixes en un núvol

i fas ploure sobre meu.

Si cau un llamp sobre la srta.J la srta.J mor o muta.

Si mor la gent plora i si muta pot ser que muti un gen bo o un de dolent.

Si el gent és dolent mor i la gent plora però si és bo la societat està contenta.

Si la societat està contenta i jo sóc societat m’inclou a mi. (mi sóc jo i jo inclou a tu)

Per  més remota que sigui la possibilitat de que li caigui un llamp a la srta.J i muti jo ho intentaré si ens fa contents.

Les fulles ploren sobre els bassals

Jo trepitjo els bassals on hi han fulles que ploren

Plou i jo també ploro amb les fulles que trepitjo dels bassals i t’estimo.

Jo et compro una barca perquè no passis per sobre de les fulles que ploren els bassals.  Tu em regales un paraigues i em deixes sola davant aquest estany de bassal que no puc passar i ploro i t’enfades a la vegada perquè no el puc trabassar i no puc arribar a la banda del terra de fulles seques que s’ha fet tardo i ja és tot... tot taronja.

I dos no es barallen si un no vol. És mentida. Sempre ha set mentida i sempre s’ha dit. És com quan em parles de principis i tu no tens principis, només els tens davant de mi. No, davant de darrera el sostre de la meva pell i més enllà dels ossos i de la metafísica.

i em llepes

de dalt a baix i de baix a dalt

trobes un lloc dins el meu pit i entre els meus dits

cau aigua de color sense definir

somrius

somric

una boira espessa entra als teus ulls

i marxes.