de la teva llengua

i jo reposo

sob.re el teu

nuvol de tirabuixons 

i sopa de lletres

formant castells

sobre el meu

crani.

i les agulles 

tranquen el nuvol

................................i

..........................................caic

al mig del menjador,

de fet és l'únic que hi ha

al menjador.

els nervis es mengen el dia

i un cop de porta 

em desperta de nou.

encara no hi han

cortines

i mig pati

de l'eixample

pot veure la meva silueta

de crosant de mitja tarda

i galetes principes

perquè si

a través de la finestra.

sona franz ferdinand

i segurament els veïns  

també se n'adonen.

l'escensor em dona 

el vist i plau 

i l'aire del carrer

no és gaire

saludable.

Sóc nova al barri

però pel que sembla

no se n'adona cap veí.

perquè es solidifiquin les paraules

i mentres t'ho digui a cau d'orella

te les penjaré d'arrecades.

es difon l'imatge

et converteixes en un núvol

i fas ploure sobre meu.

Si cau un llamp sobre la srta.J la srta.J mor o muta.

Si mor la gent plora i si muta pot ser que muti un gen bo o un de dolent.

Si el gent és dolent mor i la gent plora però si és bo la societat està contenta.

Si la societat està contenta i jo sóc societat m’inclou a mi. (mi sóc jo i jo inclou a tu)

Per  més remota que sigui la possibilitat de que li caigui un llamp a la srta.J i muti jo ho intentaré si ens fa contents.

Les fulles ploren sobre els bassals

Jo trepitjo els bassals on hi han fulles que ploren

Plou i jo també ploro amb les fulles que trepitjo dels bassals i t’estimo.

Jo et compro una barca perquè no passis per sobre de les fulles que ploren els bassals.  Tu em regales un paraigues i em deixes sola davant aquest estany de bassal que no puc passar i ploro i t’enfades a la vegada perquè no el puc trabassar i no puc arribar a la banda del terra de fulles seques que s’ha fet tardo i ja és tot... tot taronja.

I dos no es barallen si un no vol. És mentida. Sempre ha set mentida i sempre s’ha dit. És com quan em parles de principis i tu no tens principis, només els tens davant de mi. No, davant de darrera el sostre de la meva pell i més enllà dels ossos i de la metafísica.

i em llepes

de dalt a baix i de baix a dalt

trobes un lloc dins el meu pit i entre els meus dits

cau aigua de color sense definir

somrius

somric

una boira espessa entra als teus ulls

i marxes. 

però abans hauria de fer unes gestions.

una petita cirurgia a un testicle

i una intervenció a l'entrecuix de la meva mare.

La cosa aniria de la següent manera, resulta que extreuria un espermatozoie d'un testicle del teu pare mentres dorm. el conserveria sota una temperatura inferior als 90º sota zero i l'ingectaria amb una xaringa, d'aquelles que van incorporades als paquets del dalsi i que es compren a qualsevol farmàcia, a la vagina de la meva mare just en el moment que l'ovul es pensa que només ha aconseguit arribar-hi un amic esperma del meu pare. La cosa anira ben bé així, si.

llavors tot d'una naixeria(em).

tu tindries un pit enganxat al meu cotze i compartiriem una cuixa i mitja orella.

viuriem agafats del cos i de la mà

i dormiriem junts

i ens llevariem l'una al costat de l'altre

i aniriem a Paris

i menjariem un gelat a l'última roca del mar mentres es pon el sol

i escoltariem cançons

i compartiriem pots de crispetes al cine i seuriem de costat

acampariem al mig del bosc i sentiriem els cucuts

i tot d'una tindries por i m'abraçaries amb una mà

i cap de les dues guanyaria mai cap carrera a l'altre

i tornariem anar a Paris.

que et sembla que és bona i et gires d'esquena i ja no ho són.