atame los zapatos que me he dejado las manos en casa

surten agulles

de la teva llengua

i jo reposo

sob.re el teu

nuvol de tirabuixons 

i sopa de lletres

formant castells

sobre el meu

crani.

i les agulles 

tranquen el nuvol

................................i

..........................................caic

encara hi ha la fregona 

al mig del menjador,

de fet és l'únic que hi ha

al menjador.

els nervis es mengen el dia

i un cop de porta 

em desperta de nou.

encara no hi han

cortines

i mig pati

de l'eixample

pot veure la meva silueta

de crosant de mitja tarda

i galetes principes

perquè si

a través de la finestra.

sona franz ferdinand

i segurament els veïns  

també se n'adonen.

l'escensor em dona 

el vist i plau 

i l'aire del carrer

no és gaire

saludable.

Sóc nova al barri

però pel que sembla

no se n'adona cap veí.

parlaré dins el congelador

perquè es solidifiquin les paraules

i mentres t'ho digui a cau d'orella

te les penjaré d'arrecades.

em mires

es difon l'imatge

et converteixes en un núvol

i fas ploure sobre meu.

Si cau un llamp sobre la srta.J la srta.J mor o muta.

Si mor la gent plora i si muta pot ser que muti un gen bo o un de dolent.

Si el gent és dolent mor i la gent plora però si és bo la societat està contenta.

Si la societat està contenta i jo sóc societat m’inclou a mi. (mi sóc jo i jo inclou a tu)

Per  més remota que sigui la possibilitat de que li caigui un llamp a la srta.J i muti jo ho intentaré si ens fa contents.

Les fulles ploren sobre els bassals

Jo trepitjo els bassals on hi han fulles que ploren

Plou i jo també ploro amb les fulles que trepitjo dels bassals i t’estimo.

Jo et compro una barca perquè no passis per sobre de les fulles que ploren els bassals.  Tu em regales un paraigues i em deixes sola davant aquest estany de bassal que no puc passar i ploro i t’enfades a la vegada perquè no el puc trabassar i no puc arribar a la banda del terra de fulles seques que s’ha fet tardo i ja és tot... tot taronja.

I dos no es barallen si un no vol. És mentida. Sempre ha set mentida i sempre s’ha dit. És com quan em parles de principis i tu no tens principis, només els tens davant de mi. No, davant de darrera el sostre de la meva pell i més enllà dels ossos i de la metafísica.

m'arrossegu, m'arrossego, m'arrossego, m'arrrrrrrrrrossego

i em llepes

de dalt a baix i de baix a dalt

trobes un lloc dins el meu pit i entre els meus dits

cau aigua de color sense definir

somrius

somric

una boira espessa entra als teus ulls

i marxes.